No és, ho reconeixem, un sant dels anomenats populars. Queda lluny l’any que com a escola ens vàrem plantejar de “recuperar” la figura, la imatge i la història del sant que havia estat i és PATRÓ DE LA JOVENTUT. Per molts de nosaltres, també per la majoria dels alumnes i de llurs famílies, fou una descoberta.

Sant Lluís no era, només, aquell sant amb rostre angelical,  mirada perduda i lliri a la mà, com sovint el representen. Lluís de Gonçaga va ser un noi capaç de saber “PRENDRE TEMPS”… Algú que, lluny de disparar primer el tret i després apuntar, més aviat sabia trobar el temps per pensar, discernir i decidir les coses. No era pas lent en res. Sabia prendre’s el temps que calia per cada cosa: la pregària, l’estudi i la formació, el servei, la família, els amics… Sant Lluís fou un noi d’una extraordinària i exquisida HUMILITAT. Humilitat que el durà a conquerir altes cotes de PAU de manera que sempre, amb tothom, amb tot i per tot fou un home PACÍFIC i PACIFICADOR.

Tot plegat el predisposarà i farà del nostre sant una persona sempre al servei dels altres . Per mantenir sempre aquesta PAU dins seu va descobrir que no hi havia camí més eficaç i intensiu que ser OBEDIENT al Pare, i DISPONIBLE sempre per fer el seu voler, que no serà cap altre més que el de SERVIR i ESTIMAR qui ho necessiti.